Document del mes

L’escola Paideuterion 

         Novament un díptic ens acosta a una petita porció de la nostra història local. En aquest cas es tracta d’un fulletó publicitari que enunciava l’obertura de la matricula a l’escola Paideuterion de Vilassar de Mar el curs 1935-1936.

       Aquesta escola situada a antiga masia popularment coneguda con “la Suïssa” seguia la nova línia educativa de l’italiana Maria Montessori.

      La pedagoga Maria Montessori (1870 – 1952) havia ideat un sistema educatiu creat en torn del triangle “Ambient, Amor, Nen” a través del qual l’infant adquiria els seus propis coneixements construint-los a partir de l’experiència. Montessori fugint de l’Itàlia feixista on Mussolini havia intentat modificar el seu sistema educatiu per entrenar els infants amb finalitats militars, l’any 1934 s’instal·là a Barcelona on residí fins el començament de la Guerra Civil (1936). Catalunya fou aviat terra d’acollida per les idees de Montessori (fins i tot abans de la seva arribada) ja que el terreny ja estava abonat d’antuvi per grans pedagogs moderns com ara Francesc Ferrer i Guàrdia.

      A Vilassar de Mar hi havia dues escoles nacionals, la de nens (al carrer Sant Joan) i la de nenes (al Camí Ral) –a  les actuals escoles bressol municipals–. L’oferta de l’ensenyament a Vilassar de Mar el complementaven les escoles religioses dels Germans de les Escoles Cristianes (“els Hermanos”) situada a l’actual Escola d’Adults  i l’Escola de la Presentació de les Religioses Franciscanes.  

         Com alternativa a l’escadussera qualitat de l’ensenayment públic i a la religiositat de l’ensenyament religiós es fundà l’any 1927 el Paideuterion, sens dubte un veritable oasis escolar.

      Tal com canta el díptic que aquest mes comentem, la directora del centre educatiu era la senyora Àngela Benach i Rosell i l’ajudaven les senyoretes Maria Lluïsa Andreu i Vilaró i Concepció Benach i Rosell. L’escola estava sota l’empara de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i tenia cabuda per 60 alumnes “50 deixebles i 10 becaris”. L’escola deixava oberta als benefactors la possibilitat de crear beques per infants que ho necessitessin.

      La fi del conflicte bèl·lic suposà el tancament de dit centre i la mancança de places la vingueren a suplantar nombroses cases particulars on professors i mestres alliçonaven al seu albir bona part dels infants del poble com ara Ca les Sànchez, Ca la Pepa Sopa...

      Amb la creació de l’Escola Pública Pérez Sala (actual CEIP Pérez Sala) la Suïssa tornà a acollir infants que com inicialment, als anys vint i trenta, aspirava a un sistema laic i de qualitat.

      El text del document és un bonic exemple de la retòrica d’aquell temps i és tota una declaració dels principis montessorians. Altrament, les quatre atractives imatges són una veritable porta d’accés al passat i a la memòria de molts dels nostres avis.  Les imatges que el componen podrien ser totes elles dignes de comentari però no ens hi estendrem en pro de la brevetat. No cal dir però, que evoquen el record nostàlgic dels temps d’escola, no només d’aquells que varen cursar els seus primers estudis al Paideuterion, sinó de tots aquells que, com el que us parla, varen aprendre tot jugant sota les bigues i les teules de “la Suïssa” al recinte del col·legi Pérez Sala.

         Alexis Serrano Méndez