El nostre primer document del mes

            Donada la proximitat encara de la Festa Major, (a alguns encara els dura la ressaca) semblava preceptiu cercar un document amb solera i vinculat al nostre Sant patró.

            Tanmateix el primer document que donem a conèixer en aquest espai virtual havia de ser digne i meritori de ser una primícia. Així doncs us presentem el document que aquest mes creiem oportú donat que s’escau per dates i significat. Es tracta de l’Autèntica de la relíquia de Sant Joan de Vilassar que es venera al temple Parroquial de Sant Joan.

            És un document imprès al gravat, escrit en llatí, segellat i emplenat a Roma amb data de l’onze d’abril de 1759.

            Simon Gritti prelat domèstic i assistent a la Santa Seu en temps dels papes Benet XIV (1740 – 1758) i Climent XIII (1758 – 1769) donava validesa amb la seva signatura a la predita autèntica.

            El document com el seu nom indica, autentificava que els ossos que es contenien en un reliquiari ovalat eren de Sant Joan Baptista, cosí de Jesús i primer màrtir de l’Església.
 
            Quan una relíquia s’autentifica (encara avui dia), el reliquiari es relliga amb fil vermell (color dels màrtirs) i se segella amb lacre amb estampació de l’escut del anell del prelat competent.    Acompanyant la relíquia sempre s’adjunta l’autèntica que com hem dit n’és el document probatori.

            Per mitjà de la nostra autèntica, la relíquia dels ossos de Sant Joan Baptista podia ser lliurada a pública veneració dels fidels cristians de qualsevol església, oratori o capella pública.

            L’antic temple, en construcció des del 12 d’octubre de 1727, pretenia arribar a l’autonomia eclesiàstica respecte la parroquial de Sant Genís. Però per esdevenir parròquia o algun rang intermedi calien una sèrie de requeriments com ara, tenir en propietat una relíquia d’un sant important. Així doncs, ho sol·licitaren els obrers (junta de construcció del temple) de Sant Joan de Vilassar en un temps de pugna constant amb el rector de Sant Genís de Vilassar que temia perdre rendes sobre el “Veïnat de les Cases del Mar” un cop els pescadors tinguessin un temple propi que pogués esdevenir parròquia de ple dret. El rector de Sant Genís maldà sempre que pogué interferint entre la prelatura barcelonina per evitar que el projecte d’erecció de la parròquia de Sant Joan arribés a bon port. N’és una prova d’aquesta intromissió el fet que un cop arribà la relíquia a la parroquial mare, el rector mai la féu arribar al temple de la platja en construcció. La materialització en el pla documental es veu en la intencionada ratllada sobre el destinatari feta per tal que els obrers de Sant Joan mai rebessin el document i la relíquia.  
            “Se entregara esta Santa Reliquia á los Srs obreros de la ÿglesia (ratllada) de Vilassar”

            Malgrat les múltiples intromissions del rector de Sant Genís, els vilassarencs finalment veieren com el 10 de novembre de l’any 1777 el temple mariner esdevenia per voluntat episcopal Vicaria Perpètua, fet que de retruc obriria les portes a la segregació municipal de 1785 de la mà de Carles III de Borbó.

            Tot i que la relíquia romangué oblidada a Sant Genís de Vilassar en una capsa amb altres relíquies, finalment, l’any 1986, el Dr. Àngel Fàbrega, canonge de la seu de Barcelona, redescobrí la joia i el document que del rector de Sant Genís de Vilassar de Dalt, Mn. Joaquim Vives passà al rector de Sant Joan de Vilassar de Mar, Rafel Prats Pahissa.

            Des de 1996 aquesta relíquia es troba exposada a pública veneració en una de les fornícules de la cripta del nou temple de Sant Joan de Vilassar. Quant a l’autèntica, aquest document rau a l’Arxiu Parroquial de la Sant Joan de Vilassar (APSJV).

Alexis Serrano Méndez