Document del mes

     El document que ara ens ocupa és un plànol - croquis fet per la mà de l’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas l’any 1956 on figura un primer esbós de la parcel·lació per a les cases barates del Carrer Manel Roca. Aquest document actualment es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i prové del dipòsit de Sant Genís a la Vall d’Hebró de Barcelona de l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial  i Obres Públiques (ACDPTOP), que custodiava fins no fa gaire el fons de l’antic Instituto Nacional de la Vivienda. Al plànol podem veure, a dalt de tot, les parcel·les destinades a la construcció de les cases del futur carrer Manel Roca, mentre que a sota, hi ha un detall de la trama urbana del casc antic. Com a referències de l’ubicació de les cases populars projectades, l’arquitecte Ribas prengué la casa consistorial (ara Museu Monjo), la plaça de vendre, llavors anomenada de Calvo Sotelo (ara de l’Ajuntament), la Caixa d’Estalvis, l’estació de la RENFE i l’església parroquial, que ell mateix havia erigit entre 1942 i 1945.

     És sens dubte l’anomenat barri del Barato una de les parts amb més entitat de la nostra vila. És prou sabut que aquest sector de Vilassar de Mar nasqué com a area de residència dedicada a acollir les classes populars del poble. En un primer moment, s’edificaren les cases del carrer Lluís Jover, les quals precisament duen aquest nom per ser l’artifex i benefactor de la causa de la promoció dels habitatges. Aquestes 45 primeres cases barates promogudes per Lluís Jover Castells, president de la “Mútua” que s’encarregà de l’edificació, s’inauguraren el 25 de juny de 1926.  

     Anys més tard, en temps del Franquisme, el “barri” s’amplià i fou llavors quan es requerí a Josep Maria Ribas, llavors arquitecte municipal de Vilassar de Mar, la projecció dels habitatges del que més tard seria el Carrer Manel Roca. El nom d’aquest carrer fou posat (i amb encert) per recordar Manel Roca Guàrdia i Manel Roca Marsal pare i fill, ambdós alcaldes de Vilassar de Mar. Concretament, el segon, Manel Roca Marsal, passà a la història com a president del consistori, sobretot per haver vetllat per la construcció d’habitatges socials, com ara: les cases del Congrés al sector de la Xinesca, els blocs de pisos de la plaça Carlos Trias (ara ja substituïts pels nous) i per la vuitantena de cases del carrer que duu el seu nom, d’unes de les quals aquí podeu contemplar un primer esbós de la seva parcel·lació.   

     Quant a l’arquitecte val a dir que va néixer a Barcelona el 1899 i morí a Montornés del Vallès l’any 1959. Fou un arquitecte d’influència historicista i que, dins de l’Historicisme, es decantaria cap al Neoclassicisme moderat. Això es pot comprovar en les seves obres de Vilassar de Mar Casa Viladomiu (1927)al carrer de Sant Pau núm. 10 i a la seu de l’Ajuntament, així com el temple parroquial de Sant Joan de Vilassar. Entre les seves obres més destacades citem el tractament neoclàssic en les formes, visible al temple expiatori de Sant Antoni Maria Claret de Vic, la Casa Piera del carrer Mallorca de Barcelona, la reforma del Banc Hispano-colonial a la Rambla de Catalunya núm. 11 de Barcelona (1932) i el Palau de l’Agricultura de l’Exposició Internacional de 1929, que realitzà juntament amb Mayol a les faldes de Montjuich(1).

     Una de les seves característiques arquitectòniques més rellevants que plasmà a la seves obres és l’ús de frontons triangulars o semicirculars, típics del neoclassicisme, dels quals en són exemples el triangular del temple de Sant Joan de Vilassar de Mar i el semicircular de l’antiga cambra agrària de Vilassar de Mar al carrer Maria Vidal.  

     Deixant a part el projecte per a les anomenades cases barates del barri del Barato que ara ens ocupen (1956)(2) , altres obres realitzades a la nostra vila però de menys entitat són: la casa del núm. 32 del carrer de Sant Josep (1956)(3) i quatre cases situades al carrer de Santa Coloma (1957)(4).

Alexis Serrano Méndez