La Imatge del mes

      Els Tres Tombs són una tradició molt arrelada al nostre poble. El seu origen es perd en la negror dels temps i no sabem del cert quan es celebraren per primer cop. Sabem però, que als anys 20 la tradició ja estava del tot desenvolupada i que malgrat la interrupció de la Guerra Civil (que va suposar que els anys 1937, 1938 i 1939 no es celebrés la tradicional passada del Tres Tombs) any rere any, ininterrompudament, al gener es venera d’aquesta particular forma la memòria de Sant Antoni Abat.

      El 17 de gener de cada any s’esdevé l’onomàstica del predit sant i és llavors quan (cap de setmana amunt o cap de setmana avall) s’esdevé la cavalcada. La tradició consisteix en passejar el bestiar domèstic pel centre del poble fent tres voltes (d’aquí li ve el nom) i sempre passant per davant del temple parroquial on, en finalitzar l’ofici de Sant Antoni, el rector i els escolans beneeixen els animals tan de càrrega com de companyia.  La passada l’encapçala l’abandera’t que, com el seu nom indica, porta la bandera amb el motiu del Sant i la confraria. El segueixen un carro amb la imatge del sant i tot seguit els cavalls i altres animals que protagonitzen la desfilada.

      La fotografia que avui ens serveix de pretext per comentar la festa dels Tres Tombs fou presa l’any 1953 i en ella podem veure com l’abandera’t d’aquell any (Josep Blanch Pujol) va al centre muntat a cavall i flanquejat per dos camarades que li sostenen els cordons de la bandera. L’escena es produeix a l’actual avinguda de l’escultor Enric Monjo, (llavors encara anomenada carretera de Cabrils) just entre el marge de la riera de Cabrils (o dels Corders) i l’edifici que llavors acollia la seu de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos situada a la cantonada de la dita carretera amb el carrer del Rector Bartrina.  

      Diu la tradició que Sant Antoni va guarir una truja i des d’aquell dia la truja el va seguir a tot arreu i per això se’l coneix com Sant Antoni del porquet. Aquest sant des d’època medieval es reconegut a la nostra comarca com el protector de la pagesia molt abans que es conegués com a patró del món rural a Sant Baldiri que alhora fou substituït darrerament (al Segle XVIII) pels borbons en introduir la figura de Sant Isidre llaurador per unificar el patronat a imatge de la tradició Castellana.  
            

Alexis Serrano Méndez