La Imatge del mes

El Funeral del Canonge Alemera

Sovint trobem fotos que són importants més que no pas per el seu vessant estètic o paisatgístic per el seu contingut històric o per el seu Grau informatiu. Aquestes són les imatges que anomenem de crònica. Aquest mes em triat una fotografia de crònica per comentar un tros de la nostra història. Es tracta de dues imatges seqüencials que ens mostren el pas de la comitiva fúnebre del trist dia de les exèquies del Canonge Jaume Almera i Comas. Aquestes imatges preses fa 88 anys són sens cap dubte un document històric de notable vàlua.

A aquest personatge, nascut el 1845 a Vilassar de Mar, pare de la geologia catalana, científic de renom, conegut als cinc continents, no li calen presentacions. El lector que en desconegui la seva vida i obra, es convidat a llegir la síntesi biogràfica que l’amic Damià de Bas publicà l’any 1996 al llibre Carrers i Gent de Vilassar de Mar entre les pàgines 7 i 16.
           
Després d’una vida dedicada a l’estudi i a la recerca científica que sovint veié reconeguda la seva ingent tasca amb notables premis, mencions i títols, el Canonge Almera morí a Barcelona la nit de 15 a 16 de febrer de 1919. El darrer homenatge fou el més multitudinari de tots tingué lloc el dilluns 17 de febrer. A les seves exèquies i al sepeli acudiren gran nombre de personalitats de l’estament eclesiàstic, de la classe política i de l’esfera científica així com gran nombre de ciutadans. A les fotografies podem contemplar la marea humana que volgué embolcallar les despulles del canonge en el seu pas de la Catedral al Cementiri Vell de Barcelona. Entre els presents hi havia el Bisbe de Barcelona que presidí el funeral, el capítol de canonges de la catedral al complet, el Governador Civil, el president de la Real Academia de Ciencias  els alcaldes de Barcelona i de Vilassar de Mar, els regidors del seu poble natal, així com representants d’un grapat d’institucions com ara totes les ordres religioses, de les parròquies, la Junta de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, l’acadèmia i laboratori de ciències mèdiques, el Col·legi de metges, la Societat Medico-farmacèutica, l’alumnat d’Història Natural amb el catedràtic, personal del bisbat i la catedral, seminaristes i un llarg etc.

Quant al seu cadàver, en un primer moment fou sepultat al Cementiri Vell de Barcelona, més tard, l’any 1929 les seves despulles foren traslladades a l’interior de la capella del Cementiri de Vilassar de Mar, on hi són des de llavors al costat dret de l’altar en un sarcòfag adossat a la paret del fons.

Alexis Serrano Méndez

Agraïments a Llorenç Almera Mir per cedir-nos les imatges.