La Imatge del mes

Una vista aèria sempre té quelcom de curiós, sobretot quan té alguns anys ja a les seves espatlles.

La imatge que avui ens ocupa, una fotografia de Josep Gaspar i Serra fou feta l’any 1929 i ens mostra una petita part de la trama urbana de Vilassar de Mar. Aquesta fotografia es troba a l’Institut Cartogràfic de Catalunya dins el fons fotogràfic format per un centenar de fotografies aèries de pobles de Catalunya fetes per Josep Gaspar i Serra. Aquesta fotografia la trobareu sota la referència Gaspar-42 RF: 16655 a l’ICC o bé cercant al buscador del web del mateix centre (http://www.icc.es/).

Josep Gaspar i Serra (Manresa 1892 - Barcelona 1970) fotògraf i càmera de cinema va treballar a Barcelona i a l’Amèrica Llatina i fou un dels pioners de la fotografia aèria a Catalunya especialitzant-se en fotografia aèria obliqua. Fou fotògraf oficial de l’Aeròdrom Canudas entre els anys 1920 i 1923. També se’l considera com un pioner del cinema català. Actualment part de la seva producció fotogràfica no aèria es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (http://cultura.gencat.net/arxius/).

A la fotografia podem veure, en primer lloc, el mar i la platja; seguidament la via i un tren, que treu el cap per un extrem de la fotografia. Aquest ferrocarril s’aboca a la imatge traient una considerable columna de fum que cobreix, poc o molt, el que seria el carrer de Sant Joan al cap d’amunt del qual hi ha encara l’antic temple amb el campanar mig escapçat. També, en paral·lel a la via del tren, veiem l’antic passeig de les palmeres. Al centre de la imatge, podem veure l’antiga casa consistorial (actual Museu Monjo) i al costat alguns horts i cases que tenen encorsetada la torre d’en Nadal. Per sobre de l’emblemàtica torre de guaita, podem veure una altre torre, la del correu òptic, (actual Font de la Farinera) situada just sota els horts ja desapareguts de les cases del carrer de Sant Sebastià. Parlant d’horts desapareguts, a la fotografia podem apreciar encara els del carrer de Sant Josep, l’últim dels quals, el de Can Gelpí, ha desaparegut fa uns mesos. Una última curiositat: d’entre totes les cases en destaquem una, just a tocar dels horts del costat de la casa consistorial: es tracta de la casa de la família de l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig, que als anys setanta desaparegué cedint el seu espai secular a un bloc de pisos d’un gust estètic més que discutible.

Alexis Serrano Méndez